Sabies que....

l'esterilizació

Principalment serveix per a controlar la natalitat i evita que les poblacions de gats creixin de forma excessiva i incontrolada .

A més, aporta l'avantatge que les olors, baralles i crits propis de les èpoques de zel queden reduïts o eliminats. .

D'aquesta manera s'eviten les molèsties als veïns.

Els gats poden quedar-se al lloc on es trobaven i no han de ser engabiats de per vida o retirats i eliminats com s'ha anat fent en el passat, permetent així que es crei un consens entre les persones que volen els gats i les que els molesten.

Al mateix temps, no es deixa un espai buit a la colònia que seria ràpidament ocupat per nous gats o... rates! I els nous gats ja no estarien controlats ni esterilitzats.

Gat de casa o gat de carrer?

Un gat o una gata no castrat que fuig de casa cercant parella, o un gat abandonat difícilment esdevindrà un gat de carrer... les probabilitats que sobrevisqui en un entorn desconegut i “salvatge” fan que la seva esperança de vida sigui curtíssima. Normalment, si aquests gats no poden ser capturats i recolocats en noves llars, tenen un trist final atropellats per cotxes, morts per gossos o a mans de persones desaprensives... son foragitats de les colònies de gats lliures (els gats son molt territorials i no admeten intrusos) i no poden accedir al menjar i l'aigua d'aquestes colònies, cursant llargues agonies mentre cerquen el contacte amb algun humà que els retorni a l'únic entorn que coneixen : una llar.

Un gat de carrer és silenciós, no s'acosta als humans que no coneix, té un son lleuguer i sempre està alerta preveient perills... Un gat de carrer és un gat que ha nascut al carrer, que sap on trobar refugi al carrer, que s'alimenta al carrer, que té poc o cap contacte amb els humans... Els gats de carrer adults generalment viuen unes vides plaents i lliures i, si els hem de capturar per qualsevol motiu per donar-los en adopció (per una discapacitat severa, malaltia crònica que necessita tractament diari, etc.) cal que ens assegurem que li podrem donar una qualitat de vida suficient per treure'l del seu hàbitat i de les relacions que ha establert amb els altres gats que formen la seva colònia... hem de ser responsables de la salut física i mental dels gats.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Gestió de la colònia

En una colòna, es millor domesticar als petitd i donar-los en adopció o esperar a que creixiv i aplicar un programa CER (Captura-esterilització-retorn a la colònia) amb ells?

De gats per donar en adopció n'hi ha molts, per desgràcia, els refugis n'estan plens, els centres veterinaris, els anuncis en revistes, per internet...
Si ets un gestor de colònia, el més important és dedicar el màxim d'esforç possible a implementar correctament la CER .
Un cop aplicada aquesta, els problemes minven i acaben per desaparèixer. El temps que dediquis a socialitzar els petits, a trobar-los una nova llar, etc. podries dedicar-lo a aplicar la CER, impedint que noves camades neixin i facin més gran el problema.
Desaconsellem “buidar” la colònia donant tots els gats en adopció ja que, el buit ecològic fa que altres gats errants puguin apropiar-se de l'espai formant una nova colònia.
Donar els gats en adopció és una feina que requereix molta responsabilitat: hem d'assegurar-nos que aquell gat trobarà una llar per tota la seva vida, que no serà abandonat, que tindrà uns amos que el duran al veterinari, que l'esterilitzaran, que serà alimentat correctament, que podrà gaudir del sol, que no és un caprici ni una joguina per a ningú...
Els gats que donem en adopció haurien de ser gats que no poden continuar vivint al seu medi (gats discapacitats severament, malalts crònics que necessiten tractament...) o gats que han estat abandonats o s'han perdut i no poden viure en cap altre lloc que no sigui una llar...
Hem de dedicar els esforços en la direcció correcta per a aconseguir el millor per a nosaltres i per als gats.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La marca a la orella

Consisteix en un petit tall a la orella que permet identificar al gat com animal de colònia, castrat i controlat.
Progat, com moltes altres organitzacions animalistes que treballen arreu del món aplicant la CER , el que fa és una petita marca en una de les orelles dels gats (un tall en forma de “V” o una secció transversal depenent del criteri veterinari per evitar tocar cap vena de l'orella) per tal que, a simple vista, puguem reconèixer aquell gat com a membre d'una colònia gestionada per Progat. La marca es fa sota anestèsia, en el mateix moment en que es practica l'esterilització i no danya de cap manera la capacitat auditiva o estètica del gat

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

On refugiar-se ?

Es convenient suministrar als gats de colònia llocs on aixoplugar-se?

Els gats necessiten llocs a on estar protegits del fred, la calor, la pluja i el sol i que siguin segurs, i normalment son prou hàbils per localitzar aquests llocs i poder descansar sense problemes. Moltes vegades aquests llocs ens passen desapercebuts, però els gats són molt llestos per localitzar-los. Instal·lar caixes, fustes, casetes o altres artefactes no assegura que els gats estiguin segurs, ja que fa que els gats es facin evidents per a persones que ni sabien que existien.
Muntar un “refugi” empitjora moltes vegades la seguretat dels gats. Fa que persones que en son contraries puguin localitzar-los fàcilment, que persones que tenen gats que ja no volen els puguin deixar en un lloc a on “els cuiden” o bé que persones ben intencionades però molt mal informades, pensin que el seu gat domèstic trobarà la felicitat vivint en aquella caseta al carrer amb altres gats.
Hi ha indrets del nostre país a on és necessari habilitar refugis per evitar que els gats siguin atacats per gossos asilvestrats o per resguardar-los de la neu i del rigorós fred de l'hivern.